Melmelada de prèssec

Tenia moltes ganes de fer-ne i el cap de setmana passat aprofitant que tornàvem de fer un Raid d'Aventura a Pont de Suert vam parar com moltes vegades ho hem fet a la parada de fruita abans d'entrar al poble d'Alfarràs (Lleida), una que hi ha ben al costat d'una rotonda.

Tenien una bona exposició de caixes plenes de préssecs, pomes, figues, etc, i també melmelada, formatges, magdalenes, oli, etc, jejeje. Uf!!! quina bona olor a fruita i productes artesanals, si senyor!!! 

Doncs vam comprar una caixa de préssecs, una melmelada d'albercocs, una melmelada de tomàquet verd, formatge i unes magdalenes "ens posarem les botes! vaig pensar" jajaja. Durant la compra vam estar parlant amb la senyora de la botiga sobre com feia les melmelades i ens ho va explicar tan bé i pintava tan fàcil que jo vaig començar a pensar en quin seria el destí de la caixeta de préssecs que havíem comprat, jejeje.

Vaig esperar uns dies a que els préssecs estiguessin al punt, no molt madurets però tampoc gaire verds. Hem vaig posar "mans a l'obra" i en una tarda vaig fer la primera remesa.

La recepta molt fàcil:

- 2 kg de préssec groc

- 500 gr de sucre morè

- el suc d'una llimona

Primer es renten els préssecs, desprès es pelen i es trossegen. 

Tot seguit li posem el sucre i el suc d'una llimona, es remena i es deixa macerar 30-40 minuts. Durant la maceració es remou un parell de cops, observarem que el préssec va deixant anar suc. 

Quan ha passat la maceració ho posem en una olla a foc lent, quan comenci a bullir contem uns 20-25 minuts o fins que veiem que el préssec esta molt tendre, aleshores li passem la batedora al gust (a mi m'agrada sense trocets de fruita). Ho tornem a deixar uns 10-15 minuts més a foc mitja, removent més sovint perquè no s´enganxi. Finalment sense deixar refredar la melmelada anem omplint els pots fins a dalt, ben plens, tapem ben fort i els col·loquem al marbre de cap per avall fins que es refredin, això es una manera de fer el buit i ens estalviem de bullir els pots. 

I quan es refreda el toc final!!! 

La decoració dels pots es de cadascú personal i molt important, a mi m'agrada donar un toc de color llaminer i acollidor a l'hora. Espero que us agradi.